Un peix que es volia fer tauró
Hi havia una vegada un peix molt petit que estava molt espantat pels taurons que navegaven per les aigües profundes de l'oceà i de les coses que feien als peixos mes petits com ell. També en els seus companys no els hi feia gens de gracia que nadessin per aquelles aigües i per això van decidir elaborar un pla contra ells perquè no se'ls mengessin més.
El pla consistia en ficar vigilants als extrems dels llocs assenyalats i així intentar avisar s'hi s'acostava algun tauró, però els taurons es van assabentar del pla que volien fer els peixos i quan estaven fent una festa quatre taurons no massa grans es van colar per sobre per on vigilaven els vigilants, els peixos ballaven,menjaven,tocaven,cridaven,jugaven i així una infinitat de coses de les quals se n'alegraven molt i estaven molt satisfets.
Els taurons es van llançar ràpidament cap als peixos i molts van tindre que sortir corrents perquè van començar a menjar-se a tot els qui els passava pel davant, en un tres i no res el mar es va omplir de sang i el nostre peixet va salvar-li la vida a un company que casi la palma,quan els taurons van haver-se anat, els peixos van sortir dels seus amagatalls i van veure tos els peixos que els taurons s'havien menjat, això els hi va significar un trauma per a ells perquè no els havia passat mai que mentres estiguessin fent la festa els taurons haguessin atacat amb aquella ferocitat amb que ho havien fet.
El nostre peixet ja no va voler ser mai més un tauró perquè es va traumatitzar pel que els havia passat als seus companys.
miércoles, 5 de mayo de 2010
jueves, 25 de marzo de 2010
Una història d'un tauró
Una història d'un tauró
Hi havia una vegada un tauró molt entremaliat que s'havia perdut en l'oceà Atlàntic, no va saber com retornar cap a casa. Els seus pares estaven molt preocupats perquè havien perdut el seu fill i llavors anaven preguntant als peixos si l'havien vist passar, però aquests els deien que no.
El petit tauró va començar un viatge molt llarg en el que es podria trobar amb molts perills per l'oceà de tornada cap a casa, perquè estava molt lluny i no n'era conscient de tot el trajecte que li quedava.
Per això es va ajuntar amb un banc de taurons martells que passava per allà i li van dir que ells anaven cap a aigües més càlides, però no li interessava perquè sinó s'allunyaria més d'on ell vivia.
Va continuar nedant durant molts kilòmetres fins arribar a un escurall marí, allà va veure unes formes que s'estaven movent d'una forma molt rara, eren dues orques que s'estaven barallant per un tros de balena que estava morta; van percebre la presència d'un altre peix i es van girar i van veure que el tauró les estava mirant, llavors van començar a persseguir-lo sense cap mirament i quan ja els tenia just al darrere va fer un crit molt agut i van aparèixer uns dofins, els quals de tots és ben sabut, són uns grans enemics de les orques.
Es van començar a baralllar les orques i els dofins i els qui van guanyar van ser els dofins, els hi van donar una lliçó que s'ho pensarien dos cops abans d'atacar a petits tauron. Qui ho anava a dir que serien bons companys els taurons i els dofins! Llavors el tauró va ser acollit pels dofins i els quals el van acompanyar la resta del seu viatge per tal que pogués trobar la seva família.
Els seus pares taurons és van alegrar tant que no es van atrevir ni a renyar-lo per haver desaparegut.
Hi havia una vegada un tauró molt entremaliat que s'havia perdut en l'oceà Atlàntic, no va saber com retornar cap a casa. Els seus pares estaven molt preocupats perquè havien perdut el seu fill i llavors anaven preguntant als peixos si l'havien vist passar, però aquests els deien que no.
El petit tauró va començar un viatge molt llarg en el que es podria trobar amb molts perills per l'oceà de tornada cap a casa, perquè estava molt lluny i no n'era conscient de tot el trajecte que li quedava.
Per això es va ajuntar amb un banc de taurons martells que passava per allà i li van dir que ells anaven cap a aigües més càlides, però no li interessava perquè sinó s'allunyaria més d'on ell vivia.
Va continuar nedant durant molts kilòmetres fins arribar a un escurall marí, allà va veure unes formes que s'estaven movent d'una forma molt rara, eren dues orques que s'estaven barallant per un tros de balena que estava morta; van percebre la presència d'un altre peix i es van girar i van veure que el tauró les estava mirant, llavors van començar a persseguir-lo sense cap mirament i quan ja els tenia just al darrere va fer un crit molt agut i van aparèixer uns dofins, els quals de tots és ben sabut, són uns grans enemics de les orques.
Es van començar a baralllar les orques i els dofins i els qui van guanyar van ser els dofins, els hi van donar una lliçó que s'ho pensarien dos cops abans d'atacar a petits tauron. Qui ho anava a dir que serien bons companys els taurons i els dofins! Llavors el tauró va ser acollit pels dofins i els quals el van acompanyar la resta del seu viatge per tal que pogués trobar la seva família.
Els seus pares taurons és van alegrar tant que no es van atrevir ni a renyar-lo per haver desaparegut.
jueves, 4 de marzo de 2010
Història dels taurons
Història dels taurons:
Hi ha taurons com qui diu que mengen carn o mengen plàcton com per exemple el tauró blanc,el tauró balena,el tauró martell.......
El tauró blanc
És una espècie que viu gairebé a tots els oceans que tenen les aigüies càlides, el seu gènere sol ser Carcharodon.Els taurons blancs tenen el cos fusiform i una forma aplanada. La boca és arrodonida i és molt gran, la tenen mig oberta i dintre tenen una filera de dents molt esmolades,una la part inferior i dos en la part superior.L'aigua va penetrant a la boca del tauró sense parar per les seves brànquies perquè sinó els entrés l'aigua s'ofegarian, tenen un opercle que regula l'aigua que hi entra, també s'enfonsaria ja que no poseeix una bufeta natatòria per aixó han d'estar en constant moviment.
El color blanc només el te a la part ventral i la part dorsal el seu color és blavós o gris. aquests tipos de colors són molt comuns en els animals aquàtics, els serveix perquè la llum solar no els afecti tant.Els taurons adults medeixen entre 3 o 4 metres d'allargada i les femelles són més grans que els mascles hi han taurons que han arribat a medir fins a 7 metres.
El tauró balena
És el peix més gran del món, una gran criatura que pot arribar a medir 15 metres o més i pesar més de 25 tones. Té un cos allargat i robust i la cua pot medir més de 3 metres i la seva gran boca tindria la capacita d'empassar-se una gran foca nedant de costat.Tenen un color gris fosc, amb puntets blancs o groguencs pel cos. Ës el més fosc de tots els taurons.Com la balena ell només menja plàcton i d'uns peixos petits.
El tauró martell
És un dels peixos més característics.La forma del seu cap és un martell,queden molt pocs al món d'aquests peixos. El principal perill per aquests peixos és la inconsciència de l'éésser humà,perquè pesca de manera molt seguida aquesta espècie només per la seva aleta que es ven molt cara.
sábado, 23 de enero de 2010
Taurons
Els taurons son molt agressius en les seves aigües però cada vegada queden menys perquè nosaltres els hem anat extingint, per exemple al Mediterrani ja no en queden hi ha molts llocs del món que ven ja no estan.
Jo he vist moltes pel.lícules de taurons i son molt ferotges amb les seves víctimes perquè no deixen respirar ni un sol instant la seva presa la descuartitzen i la esmicolen, per això quan una persona surt a la tele i l'està matant fan veure que surti molta sang i després a la gent els hi sembla una passada la força que té aquesta bestia, normalment hi ha espècies de taurons que no ataquen a les persones que son el tauró martell,el tauró balena que s'alimenta de plàncton i es el més gran de tota l'espècie de taurons té unes dimensions espectaculars, costa de creureu però si es veritat.
Com son els taurons ?
La gran varietat dels taurons son de color gris i tenen la pell molt suau, i està recoberta de petites escates que son molt dures,afilades i punxegudes , al contrari de les que tenen els peixos amb esquelet ossi, no augmenten de mida a l'edat adulta. Tenen un cos fusiforme terminat en un rostre afilat i amb la boca situada en posició ventral. Presenten 5 o 7 obertures branquials situades darrere del cap. La cua és diferent a la columna vertebral, es prolonga en la part superior (cua "hetereocerca"). Casi totes les especies tenen fileres de dents afilades enclavades en membranes fibroses en lloc de les mandíbules; les dents, que perden normalment al clavar-los a la carn de les seves preses, sent canviades per altres dents eficaçment, que canvien en l'espai buit que deixen les primeres dents. Les aletes i la cua dels taurons són totalment rígides , com les dels peixos ossis. Les aletes dorsals casi mai surten a la superfície de l'aigua quan neden molt a prop a la superfície.
-
L'esquelet d'un tauró és molt diferent del dels peixos ossis i els vertebrats terrestres. Els taurons i els altres peixos cartilaginosos rajades i mantes tenen un esquelet compost de cartílag, que és un teixit connectiu molt més flexible i dents, però se'ls considera per part dels ossos igualment. Funcionen de la mateixa manera que els ossos humans. Com en els seus parents, les rajades i mantes, la mandíbula dels taurons no està unida al crani. La part suprior mandibular, igual que les vèrtebres i els arcs branquials, és un element esquelètic que requereix un suport addicional degut a la seva exposició més gran a estressos físics i la seva necessitat de força addicional. Per tant, presenta una capa de plaques hexagonals úniques i minúscules . Això proporciona a aquesta part del cos la mateixa força que es la que te un teixit ossi autèntic i molt més pesant.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)