Taurons

Els taurons son molt agressius en les seves aigües però cada vegada queden menys perquè nosaltres els hem anat extingint, per exemple al Mediterrani ja no en queden hi ha molts llocs del món que ven ja no estan.

Jo he vist moltes pel.lícules de taurons i son molt ferotges amb les seves víctimes perquè no deixen respirar ni un sol instant la seva presa la descuartitzen i la esmicolen, per això quan una persona surt a la tele i l'està matant fan veure que surti molta sang i després a la gent els hi sembla una passada la força que té aquesta bestia, normalment hi ha espècies de taurons que no ataquen a les persones que son el tauró martell,el tauró balena que s'alimenta de plàncton i es el més gran de tota l'espècie de taurons té unes dimensions espectaculars, costa de creureu però si es veritat.

 Com son els taurons ?

La gran varietat dels taurons son de color gris i tenen la pell molt suau, i està recoberta de petites escates que son molt dures,afilades i punxegudes , al contrari de les que tenen els peixos amb esquelet ossi, no augmenten de mida a l'edat adulta. Tenen un cos fusiforme terminat en un rostre afilat i amb la boca situada en posició ventral. Presenten 5 o 7 obertures branquials situades darrere del cap. La cua és diferent a la columna vertebral, es prolonga en la part superior (cua "hetereocerca"). Casi totes les especies tenen fileres de dents afilades enclavades en membranes fibroses en lloc de les mandíbules; les dents, que perden normalment al clavar-los a la carn de les seves preses, sent canviades per altres dents eficaçment, que canvien en  l'espai buit que deixen les primeres dents. Les aletes i la cua dels taurons són totalment rígides , com les dels peixos ossis. Les aletes dorsals casi mai surten a la superfície de l'aigua quan neden molt a prop a la superfície.

-

L'esquelet d'un tauró és molt diferent del dels peixos ossis i els vertebrats terrestres. Els taurons i els altres peixos cartilaginosos rajades i mantes tenen un esquelet compost de cartílag, que és un teixit connectiu molt més flexible i dents, però se'ls considera  per part dels ossos igualment. Funcionen de la mateixa manera que els ossos humans. Com en els seus parents, les rajades i mantes, la mandíbula dels taurons no està unida al crani. La part suprior mandibular, igual que les vèrtebres i els arcs branquials, és un element esquelètic que requereix un suport addicional degut a la seva exposició més gran a estressos físics i la seva necessitat de força addicional. Per tant, presenta una capa de plaques hexagonals úniques i minúscules . Això proporciona  a aquesta part del cos la mateixa força que es la que te un teixit ossi autèntic i molt més pesant.