Hi havia una vegada un tauró molt entremaliat que s'havia perdut en l'oceà Atlàntic, no va saber com retornar cap a casa. Els seus pares estaven molt preocupats perquè havien perdut el seu fill i llavors anaven preguntant als peixos si l'havien vist passar, però aquests els deien que no.
El petit tauró va començar un viatge molt llarg en el que es podria trobar amb molts perills per l'oceà de tornada cap a casa, perquè estava molt lluny i no n'era conscient de tot el trajecte que li quedava.
Per això es va ajuntar amb un banc de taurons martells que passava per allà i li van dir que ells anaven cap a aigües més càlides, però no li interessava perquè sinó s'allunyaria més d'on ell vivia.
Va continuar nedant durant molts kilòmetres fins arribar a un escurall marí, allà va veure unes formes que s'estaven movent d'una forma molt rara, eren dues orques que s'estaven barallant per un tros de balena que estava morta; van percebre la presència d'un altre peix i es van girar i van veure que el tauró les estava mirant, llavors van començar a persseguir-lo sense cap mirament i quan ja els tenia just al darrere va fer un crit molt agut i van aparèixer uns dofins, els quals de tots és ben sabut, són uns grans enemics de les orques.
Es van començar a baralllar les orques i els dofins i els qui van guanyar van ser els dofins, els hi van donar una lliçó que s'ho pensarien dos cops abans d'atacar a petits tauron. Qui ho anava a dir que serien bons companys els taurons i els dofins! Llavors el tauró va ser acollit pels dofins i els quals el van acompanyar la resta del seu viatge per tal que pogués trobar la seva família.
Els seus pares taurons és van alegrar tant que no es van atrevir ni a renyar-lo per haver desaparegut.
